ELS SET TIPUS D’AMOR

Sternberg (1986, 1989) estableix tres bases fonamentals de l’amor: intimitat, passió i compromís. Per a ell els diferents tipus i etapes de l’amor poden ser explicats mitjançant les combinacions d’aquests tres elements.

Així estableix set tipus d’amor:

a) Afecte: És la relació on hi ha un alt grau d’intimitat, de veritable amistat, però sense la passió i el compromís a llarg termini.

b) Caprici: És una relació amb alt grau de passió, però sense intimitat i compromís, per la qual cosa tendeix a dissoldre amb facilitat.

c) Amor buit: És la relació amb un alt grau de compromís, però sense intimitat i sense passió.

d) Amor romàntic: És la relació que se soluciona en la intimitat i la passió.

e) Amor sociable: És la relació en on hi ha la intimitat i el compromís, però no hi ha passió. Això és comú en el matrimonis de llarga durada.

f) Amor fatuo: És la relació basada en la passió i el compromís.

g) Amor consumat: És la relació en on podem observar els tres components: intimitat, passió i compromís.

Gràcies als treballs revolucionaris d’aquests autors, l’amor deixo de ser terreny de la filosofia i va començar a ser part dels objectes d’estudis de les ciències. El canvi de l’amor de l’objecte al subjecte (Fromm, 1956) i els components del mateix (Sternberg, 1986, 1989), constitueixen importants avenços per explicar aquest complex fenomen i han incentivat a nombrosos investigadors en el món a desentranyar aquesta experiència.

És el mateix l’amor i la relació de parella? La relació de parella és una dinàmica relacional humana que estarà donada per diferents paràmetres depenent de la societat on aquesta relació es de. Estudiar el fenomen de ser parella mereix conèixer el context cultural en on tots dos individus han estat formats i on es desenvolupen, ja que això influirà directament en la forma en què tots dos veuen i actuen dins d’una relació.

Deja un comentario